Ramon Aran

Jo he format part del grup de «Dinàmiques d'Aula», del qual n'han sortit una quinzena de tipologies i una mitjana de tres propostes per tipologia. A mi m'ha preocupat força de quina manera es pot utilitzar el silenci a l'aula, en una època en què estem tots tan travessats pel soroll i en què sembla que si no s'omple l'espai d'alguna cosa, s'estigui perdent el temps. El silenci és vist com un enemic de l'ordinarietat i, com a tal, pot ser aprofitat en l'aula, ja sigui per captar l'atenció dels alumnes, d'una forma un pèl brusca, en el cas d'un professor que no diu res als seus nous alumnes fins que aquests no són capaços d'articular una pregunta que els vinculi de forma emocional a l'activitat de la nova classe. Penso que els professors del present i del futur tenim el repte d'enginyar-nos dinàmiques que ens ajudin a abaixar el nivell d'estrès auditiu tenint en compte que, a més de ser una generació que tot el dia està envoltada de sorollets -el mòbil n'és un agent perpètuament provocador-, s'ha estès als instituts públics la fórmula de la jornada intensiva tot l'any -sobretot perquè el Departament pugui estalviar en beques menjador. La veritat és que no m'esperava que sorgís una varietat tan àmplia de dinàmiques i ni jo mateix al principi sabia ben bé què proposar. A vegades, cal un repte extern per demostrar-te a tu mateix que segueixes sent creatiu. Vull expressar públicament el meu agraïment als coordinadors dels grups (en Jordi Marrugat, en Julià Monje, l'Elisabet Brenda, en Martí March, la Samanta Planells i en Víctor Hernández), a la Paula Alba Rodríguez, i als artífexs del web i altres estructures col·laboratives, com ara l'ingent creador que és en Raül Grau. Jo formo part dels gregaris que, havent de fer moltes coses, ja els ha anat bé delegar les responsabilitats. Ho dic perquè crec que es mereixen el doble o el triple de reconeixement final, també en la qualificació. Gràcies a ells hem tingut la possibilitat d'obrir una finestra també per a les demandes legítimes d'uns estudiants que pensen en els que vindran.