Màster de Formació de Professorat - Activitats i dinàmiques d'aula
Professor: Oriol Pallarés Monge
esTIC aTACat!
En aquest apartat, alguns alumnes de la promoció 2015 – 2016 volem recollir les nostres inquietuds, sensacions i propostes de millora en relació amb el màster de formació del professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (en l’especialitat de llengües).
Després de diverses reunions entre alguns els alumnes i amb els coordinadors dels estudis, on es van tractar alguns dels problemes principals que, segons la nostra experiència, té aquest màster, considerem que pot resultar profitós per als futurs estudiants conèixer les conclusions a les quals hem pogut arribar, i quins són els punts que caldria modificar o potenciar de cara a la millora dels estudis.
Això ens sembla especialment important davant les protestes i crítiques que s’han generat a les diverses universitats catalanes i estatals al voltant d’aquest màster, i creiem que és important que tots aquells alumnes que haguem cursat els estudis ens unim per poder canviar la situació i aconseguir una formació educativa de qualitat i que justifiqui el preu dels estudis.
Totes les propostes aquí recollides estan clarament enfocades al futur i a les properes promocions del màster, a més dels aspectes que podrien millorar-se partint de la nostra experiència prèvia.
Assemblea d'estudiants del Màster de formació de professorat de secundària
Informe AQU
Proposta de millora
Premsa
«Grupets de descontent»
Article de El Periódico on alguns alumnes del màster a la UAB donen la seva opinió sobre aquests estudis.
«Les 10% de les carreres punxen en la primera inspecció universitària»
Article de El Periódico on es resumeixen els continguts de l’informe realitzat per la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU). El resultat de l’informe per al nostre màster va ser “favorable amb condicions”.
«Carreres amb mala nota»
Article semblant a l’anterior, però on a més es recullen declaracions de la coordinadora del nostre màster, Ana Mª Margallo.
PER QUÈ HEM FET AQUEST APARTAT?
Anti Trobairtz Vallesanes
Volets ausir la pus beyla canço qe jamai ausirets. Aqesta fou cantada per un joglar breto qe vengue en aqest pays. Se dix qe en terres uaylesanes se trobaua una reyna qe feya sa voluntat en tots sos dominis. Los uilatans auien paor de la enujar e obeien tots los manaments q'ella dictaua e gosauen pas la contradir car sas punicions eren pijors qe lo Infern ab tots sos diables. Mas, un jorn, arribaren uns cauaylers venguts de luyn, eren valents e conexien totes les arts, mas no vuyl pas alongar aqesta historia car la atrobarets fexuga e pauc plasent, mas sols uos dire qe auien luytat ab lo rei Artus, lur seyner, e ab tots los altres caualyers de la Taula Redona en les guerres qe aqest feu en Bretayna. E cant saberen ço qe cella feya ab sos uassayls, decideren de fer queacom per saluar los paures uilatans. Applegaren tots los homens e las fembras de aqell loch per departir sus ço qe deuien fer per posar fi a las desmesuras qe sofferien.
─Ceyla nos demana de la seruir tots los jorns e aytal podem pas trebaylar la terra ─dix un─.
─Jorn apres jorn ─dix un altre─ auem mes faenes e tot jorns son las matexes.
─Sos caualyers nos fan gran dampnatge ─dix un tercer─ car sabem jamai ço qe auem de fer.
Cant tots los playns fogueren ditz, los cauaylers prometeren de venjar tots los afronts e lauores decideren de causir tres de sos pars perque portassen a la reyna los . Lo primer fo Galvayn, fiyl del rei Lod, lo segond fo Yvayn qe tot jorns luytaua ab son leo e lo tercer fo Perceual qe no demana perque seruien lo graal. Tots tres eren nobles, valents e bons crestians.
Ara volets ausir com fo sa ventura, donchs donets me un poch de vi! Los joglars an menester de beure per poder seguir ab lur canço. Se dix qe los tres cauaylers anaren trobar la reyna a son casteyl, cadascu protaua sa lança, son cauayl e son escut, mas la reyna conexia ço qe volien los nobles cauaylers e primer los recebe ab bones paraules e los conuidar a menjar las viandas qe auia preparades. Mas cant los tengue en sa cambra aprofita per los atacar ab totas sas armas. Los cauaylers se batiren ab força e coratge, mas tantost ausiren sa votz, eixiren despaorits e anaren tro sa taverna on fogueren reebuts com herois. Aytal pogueren pas acabar ab la gran fellonia de la reyna car ella volia pas mudar sa uoluntat. Mas se ditz qe un jorn arribara un altre caualyer qe se batira ab la reyna e reeixira.
pr. Non. Apr. A. D. MMXVI